Projecte de Real Decret dels criteris tecnicosanitaris del subministrament i control de la qualitat de l'aigua de consum

Aquest nou Reial decret basat en l’antic Reial decret 140/2003 i en la posterior modificació del Reial decret 902/2018, que inclou les exigències de la nova Directiva (UE) 2020/2184 del Parlament Europeu en relació a la qualitat de les aigües destinades al consum humà.

El conjunt de normes citades incorpora i/o modifica alguns paràmetres, principalment límits de quantificació i valors paramètrics.

Els paràmetres nous són:

• Substàncies perfluoroalquilades (PFAS): en estudis recents a Alemanya s’hi han trobat en concentracions elevades a l’aigua. Pot ser un problema, ja que són persistents i difícils d’eliminar.​
• Àcids haloacètics: són subproductes derivats de la cloració d’aigües.​
• Clorit i clorat: són nous per als que no fan tractaments amb diòxid de clor. També es generen amb hipoclorit «gran reserva». Per controlar-los, cal vigilar el temps d’emmagatzematge de bidons.​
• Microcistines: suposen un problema quan l’origen de l’aigua sigui d’embassaments, llacs i llacunes parcials o totals.​
• Urani: cal mesurar-lo com a concentració de metall, no com a mesura radioactiva. ​
• Bisfenol A: determina la possible presència de la utilització de resines o membranes de filtració.​
• Legionella spp.: es farà en el control d’aixetes.​
• Colifags somàtics: són indicadors de la presència de virus. S’utilitzen com a paràmetres operacionals.​

Els paràmetres modificats són:

• Clorit i clorat (de 700 a 250 µg/L), crom (de 50 a 25 µg/L), plom (de 10 a 5 µg/L). En el cas del crom, el temps d’implantació és de 7 anys, i el del plom, de 12. ​
• Terbolesa: és un cas especial. Determinació en línia a la sortida del dipòsit de capçalera, i el valor paramètric baixa d’1 a 0,8 UNF.