Contacte
937 416 106
On som
Paràmetres microbiològics
Paràmetre | Valor màxim legislat | Per què s'analitza? |
|---|---|---|
| Escherichia coli | 0 ufc o nmp en 100 ml | Els bacteris Escheria Coli es troben de manera natural a l’intestí humà i altres animals de sang calenta. La seva presència en l’aigua de consum humà es deguda, habitualment, a la contaminació fecal. L’Escheria Coli és altament sensible a les condicions de desinfecció i, per tant, poc habituals en aquestes aigües. És un dels factors determinants de la qualitat de l’aigua. |
| Enterococ intestinal | 0 ufc o nmp en 100 ml | Al igual que presència de Escherichia coli, els enterococs intestinals són un altre signe de contaminació fecal en l’aigua. No obstant, aquests bacteris són més resistents a les condicions de desinfecció. |
| Clostridi perfringens (incloses les espores) | 0 ufc en 100 ml | La presència d’aquests bacteris en l’aigua pot ser indicativa d’alguna contaminació humana, o d’animals domèstics. En tractar-se d’un bacteri esporulat molt persistent, la seva presència pot indicar una contaminació fecal llunyana. |
| Legionel·la spp | 100 ufc en 1 l | Els diferents tipus de bacteris de legionel·la, es troben de forma natural en ambients d’aigua dolça, com ara llacs i rierols. Tanmateix, la importància de la seva determinació radica en el fet que la inhalació d’una espècie del bacteri (Legionella pneumophila) en forma d’aerosol, pot produir la malaltia de la legionel·losi. |
| Bacteris coliformes | 0 ufc o nmp en 100 ml | La presència en l’aigua de bacteris coliformes, pot ser un paràmetre indicador d’un recreixement. Tanmateix, aquests organismes són ràpidament eliminats amb desinfecció, i rarament es detecten en aigües de consum. És un paràmetre que se sol utilitzar per indicar un bon control del funcionament d’una xarxa. |
| Recompte de colònies a 22ºC (bacteris aerobis) | 100 UFC en 1 ml | És un paràmetre indicador del procés de distribució. Els canvis sobtats en els seus nivells, avisen d’anomalies en el sistema de distribució. |
| Colífags somàtics | 0 UFC o NMP en 100 ml | Els colífags somàtics són virus bacterians capaços d’infectar bacteris específiques de Escherichia Coli. Actualment, aquest paràmetre és un indicador víric de contaminació fecal. La presència d’aquests colífags és indicadora de la presència de virus patògens |
Paràmetres organolèptics
Paràmetre | Valor màxim legislat | Per què s'analitza? |
|---|---|---|
| Gust i olor | 3 en índex de dilució | Tant el gust com el color són paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua. Un excés pot alertar d’altres problemes a nivell químic, i per tant cal investigar-los. |
| Color | 15 mg/l Pt/Co | És un paràmetre indicador d’algun procés natural de l’aigua, per la precipitació d’algun element químic o per un excés de terbolesa. En qualsevol cas, es pot eliminar fàcilment mitjançant tractaments físics. |
Paràmetres químics
Paràmetre | Valor màxim legislat | Per què s'analitza? |
|---|---|---|
| Acrilamida | 0,10 µg/l | És un compost que es pot trobar present en materials polimèrics de les canonades i/o revestiments dels elements de distribució de l’aigua. |
| Alumini | 200 µg/l | L’alumini és un element químic, utilitzat habitualment en el tractament de les aigües de consum humà. És tòxic en concentracions molt elevades. Per aquest motiu, aquest paràmetre forma part del grup d’ indicadors de la qualitat de l’aigua. |
| Amoni | 0.5 mg/l | És un compost que es troba present de manera natural a l’aigua. Habitualment prové de la descomposició microbiològica de la matèria orgànica. És un paràmetre indicatiu de la qualitat microbiològica de l’aigua. |
| Antimoni | 10 µg/l | L’antimoni és un element químic rarament present a l’aigua de consum humà. La seva presència generalment és ocasionada pel desgast de les canonades i accessoris metàl·lics utilitzats en les conduccions de l’aigua. |
| Arsènic | 10 µg/l | L’arsènic és un element altament perjudicial per a la salut humana, tanmateix, es pot trobar de manera natural en alguns recursos com ara els pous i altres medis subterranis. |
| Benzè | 1 µg/l | És un compost químic poc soluble en aigua i molt volàtil. És fàcil trobar-lo en el medi ambient, ja que és subproducte de la industria petroquímica i dels plàstics. |
| Benzo(a)pirè | 0,001 µg/l | Pertany al grup de compostos anomenats hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), que són altament nocius per la salut i amb una elevada capacitat de bioacumulació. Com la majoria de compostos orgànics, poden arribar a l’aigua a través de la contaminació de derivats del petroli. |
| Bisfenol A | 2,5 µg/l | El Bisfenol A, és una substància molt utilitzada en la industria petroquímica i del plàstic. |
| Bor | 1,5 mg/l | És un element molt comú en les aigües naturals a concentracions baixes. Un augment de la concentració en les aigües de consum humà, pot ser deguda a abocaments industrials d’aigües que contenen elevades concentracions de detergents o fertilitzants, en rius o aqüífers. |
| Bromat | 10 µg/l | El bromat és un subproducte de la reacció que fa el bromur (present de forma natural a l'aigua) amb alguns productes utilitzats en la desinfecció de l'aigua. |
| Cadmi | 5 µg/l | El cadmi és un contaminant en auge en els últims temps, amb una elevada capacitat de bioacumulació en el cos humà. La contaminació de les aigües amb cadmi és deguda principalment a processos industrials. |
| Carboni orgànic total | 5,0 mg/l | És un paràmetre indicador de la qualitat de l’aigua que s’utilitza per valorar la quantitat de substàncies orgàniques presents, principalment de fonts naturals. |
| Cianurs | 50 µg/l | Els cianurs són unes substàncies altament tòxiques, molt poc freqüents en aigües de consum. La seva presència es deu exclusivament a les activitats humanes. |
| Clor residual lliure | 1,0 mg/l | Aquest paràmetre és un indicatiu de la qualitat microbiològica de l’aigua. En petites quantitats, i de manera controlada, el clor lliure pot garantir una aigua lliure de contaminació microbiològica. |
| Clor combinat residual | 2,0 mg/l | És un paràmetre indicatiu de la qualitat microbiològica de l’aigua. En petites quantitats, i de manera controlada, el clor lliure ens pot garantir una aigua lliure de contaminació microbiològica. |
| Clorat | 0,25 mg/l | Els clorats són un tipus d’anions inorgànics derivats de l’àcid clòric. La seva presència en sòls i aigües és deguda a causes antropogèniques, per la seva presència en fertilitzants o plaguicides. També poden ser derivats de subproductes de la potabilització de l’aigua. |
| Clorit | 0,25 mg/l | El diòxid de clor és un gas que no està present de forma natural en el medi ambient. S’utilitza per desinfectar en alguns casos l’aigua potable. El clorit es forma quan el diòxid de clor (gas) reacciona amb l’aigua. |
| Clorur de vinil | 0,5 µg/l | És un compost que es pot trobar present en materials polimèrics de canonades o revestiments d’elements de distribució de l’aigua. |
| Clorurs | 250 mg/l | És un compost que es troba present de manera natural en tot el medi ambient. Habitualment es presenta en forma soluble. També és un paràmetre indicatiu del gust. La seva concentració pot variar segons la procedència de l’aigua. |
| Conductivitat | 2500 µS/cm | És un paràmetre indicatiu de la quantitat de substàncies inorgàniques dissoltes en l’aigua (normalment sals). |
| Coure | 2,0 mg/l | El coure és un element químic metàl·lic, rarament present en les aigües de forma natural. La contaminació de les aigües amb aquest element es deu principalment, al desgast (i posterior migració) de les canonades i instal·lacions metàl·liques d’aigua d’ús domèstic La seva presència pot afectar a les característiques organolèptiques de l’aigua. |
| Crom | 25 µg/l | Al igual que el coure, el crom és un element químic metàl·lic, rarament present a l’ aigua de forma natural. La contaminació de les aigües amb aquest element es deu principalment al desgast (i posterior migració) de les canonades i instal·lacions metàl·liques d’aigua d’ús domèstic. |
| 1,2-Dicloroetà | 3,0 µg/l | És un compost orgànic volàtil altament nociu per la salut i amb una elevada capacitat de bioacumulació. Com la majoria dels compostos orgànics, aquest pot arribar a l’aigua a través de la contaminació de derivats del petroli. |
| Epiclorhidrina | 0,1 µg/l | És un compost que es pot trobar present en materials polimèrics de canonades i revestiments d’elements de distribució de l’aigua. |
| Ferro | 200 µg/l | El ferro és un element químic, present de forma natural en l’aigua i és utilitzat habitualment en el tractament d’aigües de consum humà. També pot aparèixer per la corrosió de les canonades de distribució domèstiques. Només és tòxic en concentracions molt elevades. Per tot això, aquest paràmetre forma part del grup dels indicadors de la qualitat de l’aigua. |
| Fluorurs | 1,5 mg/l | El fluorur és un compost químic naturalment existent en alguns minerals, sòls i per tant, aigües. En alguns països S’afegeix a les aigües de manera externa (prèvia autorització sanitària), per a la prevenció de problemes dentals. |
| Hidrocarburs policíclics aromàtics (HPAs) | 0,10 µg/l | Es tracta d’una família de compostos orgànics volàtils que poden arribar a l’aigua a través de productes derivats del petroli (pintures, quitrà, etc.). |
| Índex de Langelier | ± 0,5 uph | És un paràmetre indicatiu del caràcter corrosiu de l’aigua. |
| Manganès | 50 µg/l | El manganès és un element químic, present de forma natural en l’aigua. Només és tòxic en concentracions molt elevades. Per tot això aquest paràmetre forma part del grup dels indicadors de la qualitat de l’aigua. |
| Mercuri | 1,0 µg/l | El Mercuri és un element químic, present de forma natural en l’aigua. Tanmateix, en elevades concentracions és nociu per la salut humana. La contaminació de l’aigua amb mercuri és deguda principalment a processos antropogènics. |
| Microcistina-LR. | 1,0 µg/l | Subproducte de la presència d’algunes espècies d’algues. Rarament es troba en les aigües de consum humà. |
| Níquel | 20 µg/l | El níquel és un element químic, rarament present de forma natural en l’aigua. La contaminació de les aigües amb aquest element es deu principalment pel desgast (i posterior migració) de les canonades i instal·lacions metàl·liques d’aigua d’ús domèstic. |
| Nitrat | 50 mg/l | Compost químic present en les aigües de forma natural. La seva concentració es pot veure incrementada en ocasions, a causa d’una contaminació per filtracions de productes fertilitzants i/o activitats ramaderes properes en aqüífers. |
| Nitrits | 0,5 mg/l | És un compost que no està present en les aigües de consum humà de forma natural. Prové principalment de la contaminació fecal de les aigües subterrànies a causa d’activitats ramaderes i abocaments foses sèptiques. |
| Oxidabilitat | 5,0 mg/l | El paràmetre d’oxidabilitat de l’aigua és un indicatiu de la quantitat de matèria orgànica existent en l’aigua, i per tant, de la seva qualitat. |
| pH | Entre 6,5 a 9,5 upH | El pH és un paràmetre indicatiu del grau d’acidesa de l’aigua, i per tant de les substàncies químiques que s’hi troben presents. |
| Plaguicides | 0,5 µg/l per a la suma de compostos, 0,03 µg/l per als compostos: aldrín, dieldrina, heptaclor i heptacloroepòxid, i 0,1 µg/l per a la resta | Els plaguicides són una família de compostos orgànics d’estructura complexa utilitzats per a controlar plagues de diferents tipus. Els més comuns són els herbicides, insecticides i fungicides. En les aigües naturals poden aparèixer si hi ha contaminació ramadera o agrícola. |
| Plom | 5,0 µg/l | El plom és un element químic rarament present de forma natural en l’aigua. La contaminació de les aigües amb aquest element es deu principalment pel desgast (i posterior migració) de les canonades i instal·lacions metàl·liques d’aigua. d’ús domèstic. |
| Seleni | 20 µg/l | El seleni és un element químic rarament present en l’aigua. Tanmateix, és un contaminant geogènic, present de forma natural en les roques i que pot arribar a les aigües per contacte directe a través de les perforacions realitzades per a la captació d’aigües. |
| Sodi | 200 mg/l | Aquest element forma part de multitud de sals contingudes a l’aigua. És un paràmetre que pot indicar la qualitat organolèptica de l’aigua. |
| Sulfat | 250 mg/l | Els sulfats, en la forma en la que es troben presents en les aigües de consum humà, no són tòxics, tanmateix, poden ser un paràmetre indicatiu de la qualitat de l’aigua. |
| Terbolesa | 4,0 UNF | És un paràmetre indicatiu del grau de “claredat” de l’aigua i, per tant, de la quantitat de substàncies en suspensió o precipitades que hi ha. |
| Tricloroetilè + Tetracloroetilè | 10 µg/l del sumatori de tricloroetilè i tetracloroetilè | Com la majoria dels dissolvents orgànics, la seva presència en l’aigua és deguda a contaminacions antropogèniques d’aigües i aqüífers. |
| Trihalometans | 100 µg/l del sumatori de cloroform, bromoform, dibromoclorometà, i diclorobromometà | Els trihalometans són compostos subproducte de la reacció del clor amb la matèria orgànica present de forma natural en les aigües. Són compostos altament volàtils, però s’eliminen amb un tractament específic. |
Paràmetres radioactius
Paràmetre | Valor màxim legislat | Per què s'analitza? |
|---|---|---|
| Urani | 30 µg/l | L’urani és element present de forma natural en el medi ambient, principalment en roques i sòls, i aigües de superfície en contacte amb aquests elements. Les aigües de consum provinents d’aqüífers poden tenir més quantitat d’aquest element. |
| Dosi indicativa total | 0,1 MSv | En l’aigua de consum, de forma natural, existeixen compostos que emeten radioactivitat. Amb aquest paràmetre es mesura el nivell d’exposició anual que s’obté ingerint aigua durant aquest període. |
| Triti | 100 Bq/l | El triti és l’isòtop radioactiu inestable de l’element hidrogen. En l’aigua, es troba habitualment formant el compost anomenat “aigua superposada". Habitualment, el nivell de triti en les aigües és molt baix, i la seva presència a concentracions elevada podria indicar la presència de radionúclids artificials, i per tant, contaminació per radioactivitat |
| Activitat alfa total | 0,1 Bq/l | La determinació de l’índex d’activitat alfa total en les mostres d’aigua, permet establir la concentració de radionúclids capaços d’emetre partícules alfa. Les aigües d’origen natural estan compostes de diferents elements radioactius, com per exemple el radó, producte de descomposició de l’urani, capaç d’emetre aquestes partícules. |
| Activitat beta resta | 1,0 Bq/l | La determinació d’aquest paràmetre permet establir la concentració de radionúclids emissors de partícules beta, exceptuant el triti i el potassi-40, que són radionúclids d’origen natural. La radiació beta, a diferència de l’alfa, té menys poder de penetració i pot ser de diferent origen. |
| Radó | 500 Bq/l | El radó és un gas radioactiu present de forma natural en sòls i aigües. Es troba majoritàriament en aigües subterrànies, ja que aquestes estan en contacte directe amb roques i sòls amb presència d’urani. |